Història

Les primeres formes de monòleg semblants a l'actual les trobem en la commedia dell'Arte i el voldevil, sobretot a partir del segle XVIII. En el segle XIX ja hi havia alguns conferenciants (com Mark Twain) que explicaven històries humorístiques. Durant el segle XX comença a aparèixer a EEUU l'humor tal com l'entenem avui en dia. Neix la stand-up comedy, en la qual el comediant interpretava monòlegs i interactuava amb el públic mitjançant diàlegs.

El primer club de comèdia es va crear a Nova York l'any 1962 i des de llavors es va anar popularitzant la stand-up comedy en clubs nocturns, teatres i a la televisió. Alguns dels còmics més populars de l'època són Richard Pryor i Bill Cosby.

A Espanya el monòleg va arribar a la dècada del 1960 segurament amb Miguel Gila, famós pels seus diàlegs per telèfon. També durant els 60 es va fer popular Joan Capri amb els seus monòlegs en Català. Als anys 80 apareix la figura de Pepe Rubianes, un gran monologuista i imitador.

El primer a incloure monòlegs a la televisió (copiant el format americà) fou Andreu Buenafuente, que obria cada nit el seu programa amb un monòleg on explicava en clau d'humor temes d'actualitat o inquietuds personals. Aquest humorista, que gaudeix de molta fama a nivell espanyol, segueix estrenant programes amb el mateix format i actualment amb la col·laboració de l'humorista Berto Romero.

A principis de segle XXI s'han creat dos programes que han acabat d'estendre i popularitzar el monòleg humorístic: El club de la comedia i Nuevos Cómicos. Ambdós programes se sostenen únicament amb la retransmissió de diversos monòlegs un darrere l'altre, sense cap més atractiu que escoltar els humoristes fent monòlegs d'uns 10 minuts cada un. A través d'aquests programes s'han popularitzat humoristes com David Callejón (David Guapo), Berto Romero, Goyo Giménez i Hovik Keuchkerian, entre d'altres.