El
riure
És la resposta
psicològica a l'humor. Els efectes més bàsics del riure en el
nostre cos són:
la contracció de més de
15 músculs facials, alteració en el sistema respiratori i, en
circumstàncies més extremes, convulsions tot el cos i llàgrimes.
- perquè riem?
Segons el filòsof John
Morreall el riure va començar en els nostres avantpassats com un
gest d'alleugeriment al passar un perill. Al riure, els sentits i
l'atenció al perill es relaxava i riure era una mostra de confiança
vers els companys.
Molts investigadors han
afirmat que el riure era una forma d'enfortir les relacions humanes.
Tal com afirma l'antropòleg Mahadev Apte:
“ El riure apareix quan
la gent està a gust amb els altres, quan se sent oberta i lliure. I
com més riure, més vinculació afectiva amb el grup s'esdevé”.
Molts estudis han trobat
que la gent riu més l'humor de persones que estan en una situació
de superioritat (encarregat, cap, patriarca) que no pas entre iguals.
En aquest cas el riure podria tenir el motiu de mostrar submissió i
evitar la confrontació.
La persona dominant d'un
grup també utilitza l'humor per destacar el seu poder i controlar la
situació emocional del grup.
- L'humor i l'edat
Els nens estan
constantment descobrint el món al seu voltant. Moltes coses de la
vida quotidiana els poden sorprendre i fer riure sense l'aparició
d'humor. Els nens saben apreciar l'humor on la crueltat hi és
present (potencia el seu ego i la seva autoafirmació), així com
també l'humor escatològic.
Durant la preadolescència
i l'adolescència els joves tenen tendència a riure dels acudits
sobre sexe, menjar, l'autoritat... i en general tot el que els adults
considerin inadequat per la seva edat.
Tal com anem creixent,
anem acumulant experiències de la vida, riem compartint amb els
amics les nostres desgràcies i vergonyes. L'humor dels adults es
caracteritza per ser més subtil, més tolerant i basat en
experiències quotidianes.
