el riure

El riure

És la resposta psicològica a l'humor. Els efectes més bàsics del riure en el nostre cos són:

la contracció de més de 15 músculs facials, alteració en el sistema respiratori i, en circumstàncies més extremes, convulsions tot el cos i llàgrimes.

• perquè riem?

Segons el filòsof John Morreall el riure va començar en els nostres avantpassats com un gest d'alleugeriment al passar un perill. Al riure, els sentits i l'atenció al perill es relaxava i riure era una mostra de confiança vers els companys.

Molts investigadors han afirmat que el riure era una forma d'enfortir les relacions humanes. Tal com afirma l'antropòleg Mahadev Apte:

“ El riure apareix quan la gent està a gust amb els altres, quan se sent oberta i lliure. I com més riure, més vinculació afectiva amb el grup s'esdevé”.

Molts estudis han trobat que la gent riu més l'humor de persones que estan en una situació de superioritat (encarregat, cap, patriarca) que no pas entre iguals. En aquest cas el riure podria tenir el motiu de mostrar submissió i evitar la confrontació.

La persona dominant d'un grup també utilitza l'humor per destacar el seu poder i controlar la situació emocional del grup.

• L'humor i l'edat

Els nens estan constantment descobrint el món al seu voltant. Moltes coses de la vida quotidiana els poden sorprendre i fer riure sense l'aparició d'humor. Els nens saben apreciar l'humor on la crueltat hi és present (potencia el seu ego i la seva autoafirmació), així com també l'humor escatològic.

Durant la preadolescència i l'adolescència els joves tenen tendència a riure dels acudits sobre sexe, menjar, l'autoritat... i en general tot el que els adults considerin inadequat per la seva edat.

Tal com anem creixent, anem acumulant experiències de la vida, riem compartint amb els amics les nostres desgràcies i vergonyes. L'humor dels adults es caracteritza per ser més subtil, més tolerant i basat en experiències quotidianes.