introducció a la comèdia

Introducció a la comèdia

Una de les coses que ens permet gaudir de la comèdia és la distància del còmic, li pot passar el que sigui que a nosaltres no ens afecta, no sentirem pena per ell.

Tenim molta menys empatia amb el còmic, seria molt difícil passar-s’ho bé si ens identifiquéssim en el personatge que li passen tantes desgràcies.

La comèdia porta al públic a tenir una actitud de superioritat. El públic es sent superior al comediant, que és el que li toca estar en situacions absurdes i fer el ridícul constantment. En molta part de les comèdies el públic se’n riu obertament del personatge, i aquesta és una part agressiva de la nostra resposta al còmic.

Una de les maneres de superioritat que trobem en les comèdies és quan el públic sap alguna cosa que el personatge no sap, el públic espera ansiós el desengany per gaudir de la reacció del personatge.

Hi ha un element cruel en la comèdia, i ens el permetem sota la llicència del “no és real”. Sota aquesta llicència podem riure’ns de les desgràcies dels altres, fins i tot d’agressions físiques.

La comèdia és sempre exagerada, els esdeveniments estan exagerats per crear un efecte còmic fins al punt que són incongruents.

El sentit de l’humor sovint sorgeix en les situacions més desesperançadores.

A l’hora d’escriure comèdia és important establir un clima còmic molt aviat, donar pistes a l’espectador que allò serà una comèdia.

La comèdia és dinàmica, sempre ha d’estar en moviment, si cert gag o broma s’està aguantant massa en escena, s’ha de canviar ràpidament.

La comèdia és més efectiva quan el públic no és conscient que s’està intentant fer gràcia. Ha de fluir amb naturalitat, per molt rara que sigui la situació.

Tot i que volem mantenir la comèdia en moviment, és important deixar pauses perquè la gent rigui. Just després d’un gag o un acudit dins l’escena és important que no hi hagi accions rellevants, si la comèdia es mou massa ràpid estarem perdent part d’allò que busquem (el riure i divertiment del públic)

Tècniques per la comèdia

-       L’exageració: la comèdia sovint exagera els esdeveniments fins a l’absurd.

-       El punt culminant: la comèdia sovint ens porta a un clímax, que sovint és una frase clau sorprenent o una acció culminant dins la trama còmica.

-       La rèplica: Moltes vegades, per potenciar aquest clímax, hi ha una rèplica: una frase inesperada que rebat la anterior. Quan els riures de la primera frase clau comencen a disminuir, s’ha de sorprendre al públic amb una altra línia còmica més potent que l’anterior, que provocarà riures més intensos en els espectadors.

-       Els girs sobtats: Sovint diverteixen al públic els girs inesperats en una acció o en la trama còmica. Per exemple, un personatge pot estar mantenint amb fermesa una opinió i llavors passa alguna cosa inesperada que el fa canviar dràsticament d’opinió.

-       La regla de tres: quan muntem un acudit, acostuma a ser efectiu construir dos branques en fals i que la tercera sigui el punt culminant. Dos seria poc i quatre massa.

-       El record: Recordar una escena graciosa o acudit que s’ha fet anteriorment però en un altre context és un bon recurs. Normalment es tracta d’una frase que sense els esdeveniments anteriors no s’entendria, però que amb el record de l’escena anterior resulta graciosa. 

-       El retard: Per fer més efectiu un punt culminant, de vegades es retarda, tothom ja sap el que passarà però tot s’atura uns instants abans que passi.

-       La repetició: consisteix en anar repetint un gag amb lleugeres variacions durant la comèdia. Normalment és un gag curt que va evolucionant al llarg de la trama.